La butifarra, les mongetes i els rovellons.

Ara que ja marxa la calor asfixiant que l'únic que em permet és alimentar-me tot l'estiu a base d'amanides i coses fresques és el temps dels bullits i el menjar en cullera.

Doncs el resultat de fer col-i-flor amb mongetes sempre acostuma a ser el mateix, després de cruspir-te aquest plat en cullera, i si n'ha quedat una mica, talles uns daus de cansalada i ho passes per la paella, i si tens previsió de que més hi pot anar a aquest plat, el resultat el teniu a la imatge.
La verdura passada per la paella sempre queda rostada, però fa poc que vaig aconseguir els meus primers motlles i la capa rostada no es veu.

"Cocina conmigo" Nintendo DS.

Un entreteniment pel que ens agrada la cuina ... o potser una bona manera per iniciar a la gent que encara no troba que la cuina i la gastronomia pugui ser tant beneficiant per a un mateix.

Doncs si, ja feia dies que l'havia vist per internet i ahir vaig anar al FNAC i me'l vaig comprar. Hi han moltes receptes per països, ingredients, ... si li voleu donar un cop d'ull aquí teniu un enllaç.

El Wok

Per alguns un estri que fa més nosa que servei, per mi un estri tant important com molts d'altres que ronden per la nostra cuina.
A més a més, una manera de cuinar ràpida, senzilla, saludable i amb un resultat, pel meu gust, boníssim.
Aquí us deixo una menja ràpida:

Un pit de pollastre, passat pel wok amb una mica d'oli, reservar-lo, afegir-hi les verdures, en aquest cas, ceba tendra en juliana, pebrot vermell i finalment carabassó. Incorporar-hi el pollastre i després afegir-hi salsa de soja. Una mica xup-xup.
En aquest cas li vaig afegir arròs basmati.
En 15 o 20 minuts un bon àpat.

MVM

Després de visitar l'exposició Amb Manuel Vázquez Montalban em vaig "mig-prometre" que a part de dedicar temps a la cuina el dedicaria també als seus llibres. I a part d'algun llibre tret de la biblioteca també em vaig "mig-prometre" que en compraria o me'n deixaria regalar.

Aquest parell van caure junts el mateix dia:

Ja us aniré comentant!

EL VERMUT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El VERMUT, amb majúscules, perquè així s'ho mereix, és un dels rituals gastronòmics que més m'agraden, sempre és un previ d'alguna cosa interessant. I del mercat el dissabte en vaig comprar uns bunyols de bacallà (boníssim) i uns seitons amb vinagre regadets amb una de les salses que a "sa gelera" no faltarà mai, Salsa Espinaler.

Dinars de tres minuts

Els que tenim el "privilegi" de poder anar a dinar a casa gairebé cada dia ens ho hem de muntar de diverses maneres per no començar a dinar a quarts de cinc, de les opcions que tenim jo m'inclino per fer-ho el dia abans, sempre i quan siguin plats que és deixin reposar, i que amb aquest repòs fins i tot puguin guanyar i assaborir encara més els nostres paladars. Després d'aquests, amb segona opció, hi han els dinars de tres minuts, n'hi ha infinitats, de bons, de saludables, ... Són aquells que mentres prepares, l'amanida, o treus de "sa gelera" la crema de carbassó, a la planxa es comença a cuinar algun que altre tros de menja bona.

Dinar de tres minuts del dijous: Entrecot amb amanida (1 pers).

Dinar de tres minuts del divendres: Tonyina amb amanida (2 pers)

A més a més, com podeu veure, es triga pràcticament el mateix ja sigui per a un gastròsof o per a dos!!!

Patates, xorís,..., Patates a la Riojana, ... o com ho vulgueu dir

L'altre dia, consultant la gastrosfera.cat cosa que faig molt sovint, vaig veure una recepta a Cuinar és generós, un plat vermell: patates amb xorís. Em vaig proposar a fer-lo dissabte, aprofitant l'anada al mercat. I així ho vaig fer, patates, cebes, pebrots, xorís. Vaig pensar que quatre mongetes no hi farien cap mal, doncs al cistell!!! O millor dit, a la bossa que em van regalar a la parada de verdures.
Vaig mirar un parell de receptes, i vaig constatar el de sempre, que si un hi posa això i l'altre allò. La veritat és que totes les opcions són vàlides, això és el que té de positiu la gastronomia, i d'això se n'aprèn.
Jo al final em vaig inclinar per seguir el meu instint. Una ceba grossa picada, amb un gra d'all també picat. Una estona ballant junts, i després la companyia dels senyors pebrots, el senyor vermell i el senyor verd. Quant la ballaruga ja comença a enrossir, un dels grans protagonistes de la festa, el senyor xorís, ballen que ballen, arriben les senyores patates, amb ganes d'impregnar-se d'aquesta dansa que han format tots plegats. Quant la festa arriba al seu punt àlgid és moment de ruixar-ho amb aigua i que faci xup-xup una bona estona.
Per acabar-ho, quan ja està a punt d'acabar, quatre mongetes cuites, tapar-ho, i deixar-ho reposar una estona.
El resultat? Un bon àpat de dissabte.